Conversió de l’aigua en vi
Joan 2,1-10

Comentari

Aquest és el primer miracle de Jesús que trobem en els evangelis, i un dels pocs, només set, de l’evangeli de Joan. Jesús acabava de conèixer els seus primers deixebles i Joan n’era un, per això sabia bé què escrivia.

A vegades, als qui els costa creure en els miracles, diuen que els evangelis estan escrits en un llenguatge simbòlic, que volen dir una cosa diferent del què hi llegim. El llenguatge d’aquest miracle no pot ser més senzill: “No tenen vi”, va dir Maria i després d’obeir les instruccions de Jesús, “el cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi.”

Els casaments d’aquella època duraven entre quatre dies i una setmana, per això quedar-se sense vi hauria aigualit la festa. Maria, atenta a les necessitats dels nuvis, es va adonar que el vi s’acabava i va demanar al seu fill que l’ajudés. La resposta de Jesús és enigmàtica: “Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.”

Potser Maria pensava que havia arribat l’hora que el seu fill mostrés el seu poder ajudant els altres com un rei noble i generós. Potser Jesús volia fer-li entendre que la seva grandesa no tenia res a veure amb la dels reis del món. Em sap greu, l’hora de glòria que esperes per a mi, encara tardarà uns anys en arribar, i serà ben diferent a com te la imagines!

Però l’hora del miracle sí que havia arribat, perquè sinó Jesús no l’hauria fet, per molt que li demanés la seva mare. Per això Maria va saber pel to de veu i la mirada del seu fill, que Jesús ajudaria els seus amics. Quina mare no sap llegir els pensaments del seu fill només mirant-li el rostre?

I Maria digué: “Feu tot el que ell us digui.” Els servidors van obeir Jesús, encara que no entenien el que els demanava. De què servia omplir aquelles piques d’aigua si el que faltava era vi? Però van obeir, com sovint obeïm també nosaltres, a contra cor i confiant del tot en Jesús.

El cap de servei tastà aquella aigua que s’havia convertit en vi i el va trobar molt bo. I el miracle, que potser Maria esperava que despertés l’admiració dels convidats, només el van saber els servents, els deixebles i la mare de Jesús, perquè encara no havia arribat la seva hora.

Amb aquell miracle, Jesús va actuar com Déu Pare, que cada any fa que la natura, a través de les vinyes i de la maduració del sol, converteixi l’aigua en vi. Jesús només va fer, en petit i en un instant, el que el seu Pare fa cada any per nosaltres, amorosament i mig d’amagat.