Guarició de dos cecs
Mateu 9,27-31

Text Bíblic

Mentre Jesús se n’anava de casa de Jaire, dos cecs el seguien tot cridant: “Fill de David, tingues pietat de nosaltres!”

Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: “¿Creieu que ho puc fer, això?” Li responen: “Sí que ho creiem, Senyor.”

Llavors els va tocar els ulls dient: “Que es faci segons la vostra fe.” I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: “Mireu que ningú no ho sàpiga.” Però ells, així que van sortir, escamparen la seva fama per tota aquella regió.

Mateu 9,27-31

Comentari

Mentre se n’anava de casa de Jaire, on havia tornat a la vida a la seva filla de dotze anys, dos cecs seguien Jesús tot cridant que se n’apiadés. Just abans, Jesús s’havia aturat per la dona amb pèrdues de sang. També s’havia aturat pel cec Bartimeu i pels dos cecs de Jericó. Però per aquells cecs Jesús no s’aturà, deixà que el seguissin fins a casa de Pere i l’anessin a trobar. La seva fama s’escampava i les multituds l’envoltaven; Jesús no feia miracles per a les multituds, els miracles eren per als que els vivien.

El leprós havia dit a Jesús: “Senyor, si vols, em pots purificar.” Pregària i fe, alhora, i Jesús l’havia curat immediatament. Aquests cecs li pregaren com els deu leprosos: “Tingues pietat de nosaltres!” En el silenci de la casa, sentiren la veu de Jesús que els parlava a ells tots sols, sense multituds: “¿Creieu que ho puc fer, això?” i respongueren sense dubtar: “Sí que ho creiem, Senyor.” De la pregària havien passat a la confessió de fe, estaven a punt per al miracle.

Després de sentir la seva veu, sentiren les seves mans. Jesús els va tocar, com abans havia tocat el leprós. Però aquell contacte tenia una intenció diferent. Per al leprós, a qui mai ningú no tocava, el contacte amb Jesús fou la més profunda expressió d’amor. Per als cecs, la mà de Jesús fou la forma més íntima de relació amb el qui els guaria, més que la seva veu.

També Jesús havia tocat el cec de naixement, sense que ell li hagués pregat abans que el curés. Per això amb el cec de naixement va caldre un procés més llarg per a la seva curació. No n’hi havia prou amb sentir la veu de Jesús i el contacte de les seves mans, calia el temps de fer el fang, d’aplicar-lo delicadament sobre els seus ulls i d’enviar-lo a la piscina. Calia el temps d’anar-hi i el temps de rentar-se perquè la seva fe creixés i el miracle trobés el moment adequat. Però els dos cecs havien seguit a Jesús pregant amb insistència i li havien confessat la seva fe. Estaven a punt: “Que es faci segons la vostra fe.” I els ulls se’ls van obrir.

Per acabar, com amb el leprós, Jesús els ordenà, amb severitat: “Mireu que ningú no ho sàpiga.” També, com féu el leprós, els dos homes desobeïren, només sortir de la casa. La seva alegria i la seva gratitud els van fer oblidar l’ordre de Jesús i feren allò que se’ls havia manat no fer. La seva fe encara havia de créixer per arribar a l’obediència. El llevat encara havia de fermentar la seva massa.