Guarició de la sogra de Pere
Marc 1,29-34

Text Bíblic

Tan bon punt sortiren de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. Llavors ell s’hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.

Al vespre, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s’havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

Marc 1,29-34; Mateu 8,14-15; Lluc 4,38-39

Comentari

Quan Jesús era a Cafarnaüm s’allotjava a casa de Pere i d’Andreu. Un dissabte, tornant a la casa dels amics, van trobar la sogra de Pere amb una febre molt alta. Van demanar a Jesús que l’ajudés i Jesús la va curar.

Per curar-la, Jesús s’hi va acostar i la va tocar, li agafà la mà, volia que ella sabés qui el curava. Dies més tard també va tocar un leprós per curar-lo. Els líders religiosos no haurien tocat mai un leprós o una persona malalta, i menys si era una dona! Ells pensaven que si estaven malalts era perquè s’ho mereixien pels seus pecats i no s’hi volien ni acostar.

La dona sentí com la malaltia la deixava i veié el rostre de Jesús que somreia. Sabia qui l’havia curat! A l’instant, veient que hi havia convidats a casa seva, es va aixecar i es posà a servir-los. En la seva joia no hi havia lloc per a un temps de repòs. Si Jesús l’havia servit curant-la, ara ella el serviria alimentant-lo. La joia de la salut és el treball.

Com a les noces de Canà, poca gent va conèixer aquest miracle: la família de Pere i els deixebles. Jesús no curava per manifestar el seu poder, sinó per l’amor que sentia per cada persona malalta.

Déu no vol el nostre dolor, ens vol sans i forts, les malalties el disgusten. A vegades, però, permet que la malaltia ens aclapari, no sabem per quin motiu; fins i tot del sofriment, Déu en pot treure un bé. Que difícil és acceptar això quan estàs malalt. I que difícil és dir: “Faci’s la teva voluntat.” Però la malaltia acaba passant. Mentre patim només podem repetir: “Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.”

Quan ens curem d’una malaltia, Déu és al darrera d’aquella curació. Cada cop que Jesús guarí algú, ens mostrava de forma visible, allò que el seu Pare fa per nosaltres de forma invisible. A través de les lleis de la natura, per mitjà de la medicina, cada curació té el poder de Déu al darrere. Hi ha malalties, però, de les que Déu només ens curarà a través de la mort.

La sogra de Pere es va curar per la fe que els seus familiars tenien en Jesús. També nosaltres podem demanar a Déu que curi els nostres malalts. Amb els miracles de curació, Jesús ens va fer entendre que Déu està de la nostra part i que continua curant totes les nostres malalties.