Guarició del cec Bartimeu
Marc 10,46-52

Text Bíblic

Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: “Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!”

Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

“Fill de David, tingues pietat de mi!”

Jesús s’aturà i digué: “Crideu-lo.” Ells van cridar el cec dient-li: “Coratge! Aixeca’t, que et crida.”

Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: “Què vols que faci per tu?” El cec respongué: “Rabuní, fes que hi vegi.”

Jesús li digué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

Marc 10,46-52; Mateu 20,29-34; Lluc 18,35-43

Comentari

Jesús sortí de Jericó cap a Jerusalem, on moriria una setmana després. Molta gent el seguia. Vora el camí, el cec Bartimeu demanava caritat. Va sentir que passava Jesús i cridava: “Jesús, tingues pietat de mi!” perquè havia sentit parlar dels seus miracles i de la seva compassió.

Què us sembla: si fóssiu cecs i sabéssiu que l’únic metge que us pot curar passa pel vostre costat, no cridaríeu ben fort? Això féu Bartimeu. I tot i que el renyaven per fer-lo callar, encara cridava més fort, sense vergonya.

I Jesús s’aturà. Tot fent camí cap a Jerusalem on seria acollit com a Rei, s’aturà per aquell cec a qui tothom feia callar. Jesús es fixa en nosaltres com si no hi hagués ningú més, no es perd cap de les nostres paraules.

Jesús va demanar que cridessin Bartimeu. Podia haver anat a trobar-lo ell mateix, però tot i que sabia que Bartimeu era cec, va voler que fes l’esforç d’arribar fins a ell. I Bartimeu llançà la capa, el més valuós que tenia, perquè no el destorbés per anar fins a Jesús. Els ulls del cap no hi veien, però els del cor, sí. A empentes i rodolons va arribar fins a Jesús.

Jesús li demanà: “Què vols que faci per tu?” Jesús, tot i conèixer els nostres sofriments, vol que li demanem el que necessitem, no vol imposar la seva voluntat a la nostra. I Bartimeu pregà: “Mestre, feu que hi vegi.” Perquè pregar, sovint, és demanar allò que sembla impossible.

I Jesús respongué: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” Quina resposta més enigmàtica! La fe de Bartimeu era creure que Jesús li podia tornar la vista. Ho creia tan fermament que havia cridat, havia llançat la capa i havia corregut, a cegues, fins a trobar-se amb Jesús.

Jesús li va dir que estava salvat, que la seva relació amb Déu era neta de tota culpa, que la seva amistat amb Déu, no podia ser més gran. I precisament per aquest motiu, Bartimeu, a l’instant, hi veié. I què veié? Veié un rostre bellíssim que somreia, era el rostre de Déu.

I Bartimeu el va seguir camí cap a Jerusalem. Qui sap si el devia veure morir, qui sap si el devia veure ressuscitar. Potser va ser un dels primers constructors de la nostra església.