Guarició del criat d’un centurió
Lluc 7,1-10

Text Bíblic

Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: “Es mereix que li facis aquest favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.”

Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: “Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.”

Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué: “Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.”

Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.

Lluc 7,1-10; Mateu 8,5-13

Comentari

Aquest miracle s’assembla a la guarició del fill del funcionari reial o de la dona siriofenícia: un pare havia pregat pel seu fill, una mare per la seva filla, i ara un senyor pregava pel seu servent. En aquells temps els servents podien ser estimats com si fossin membres de la família i aquest devia ser el cas d’aquell servent que era molt apreciat pel centurió.

Un centurió era un capità dels exèrcits romans que comandava cent soldats. Al ser de Cafarnaüm segurament havia sentit com Jesús havia curat el fill del funcionari reial. Més coses devia saber de Jesús i les devia haver meditat, perquè tanta fe i confiança no podien ser flor d’un dia.

El centurió no es considerava digne d’anar a trobar Jesús i li va enviar els notables dels jueus. Quin contrast! Els mateixos que discutien les paraules de Jesús ara li suplicaven que curés el servent d’un romà. Deien que s’ho mereixia perquè els havia construït la sinagoga. Podien no creure les paraules de Jesús, però certament creien en els seus miracles.

Jesús se n’anà amb ells. Que un mestre jueu entrés a la casa d’un gentil, d’un romà, era una cosa impensable. Quina necessitat tenia Jesús d’entrar a casa del centurió quan havia demostrat que podia curar a distància? Potser, com havia tocat el leprós abans de curar-lo, Jesús volia entrar a casa del centurió abans de curar el seu criat. No excloïa ningú.

Però quan de la casa estant saberen que arribava, el centurió li va enviar el seus amics. No volia que Jesús es contaminés entrant a casa d’un gentil. Si els jueus deien que el centurió es mereixia un favor, ell responia que no era digne d’una visita, només volia una paraula per al seu servent.

El centurió havia entès l’autoritat de Jesús comparant-la amb la seva autoritat. Ell sabia què vol dir obeir i ser obeït només amb una paraula. Sabia que els poders de la natura obeirien una paraula de Jesús tal com els seus soldats obeïen la seva. Una paraula i el seu criat es posaria bo. Però ni tan sols una paraula va caldre a Jesús per curar el seu servent. Com el fill i com la filla, el servent es va curar: sense senyals ni prodigis.

Jesús respectà el centurió i no forçà la seva presència a la casa d’aquell qui més fe tenia a tot Israel. No es van trobar mai. No calia, aquell romà estava més a prop de Jesús, en cor i ànima, que els deixebles que el seguien. Jesús es va girar cap als seus amics per mostrar la seva admiració per la seva fe i li deixà com a regal les seves paraules.