Guarició del fill del funcionari reial
Joan 4,46-54

Text Bíblic

Jesús va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: “Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.”

El funcionari li contestà: “Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!” Jesús li digué: “Vés, que el teu fill viu.”

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: “Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.”

Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: “El teu fill és viu.” I van creure ell i tota la seva família.

Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Joan 4,46-54

Comentari

Aquest segon miracle de l’evangeli de Joan també va passar a Canà. A Cafarnaüm, a uns 25 kilòmetres, hi havia un funcionari del rei que tenia un fill molt malalt. Quan l’home sentí que Jesús havia arribat a Galilea es posà en camí. Havia sentit a parlar dels seus senyals i prodigis i la fe en aquells senyals i prodigis el féu emprendre la jornada de camí. Caminava angoixat, el seu fill es moria! Voldria Jesús acompanyar-lo a Cafarnaüm? Arribarien a temps? El tocaria i faria un dels seus prodigis?

Devia ser el capvespre, després de tot el dia de camí, quan l’home arribà a Canà. Trobà Jesús i li demanà que anés amb ell a Cafarnaüm per guarir el seu fill. L’home creia que Jesús podia curar el seu fill, però pensava que Jesús havia de ser amb el noi per poder-lo curar. Esperava senyals i prodigis. La seva fe era sincera, però la seva demanda errònia.

“Si no veieu senyals i prodigis, no creieu”, li digué Jesús. Però el pare només va poder insistir en la seva pregària: “Senyor, baixa abans que no es mori!” Jesús li diu: “Vés, que el teu fill viu.” I per la paraula, per la mirada i pel to de la veu, el pare va entendre que a Jesús no li calien senyals ni prodigis per curar el seu fill. No calia que fes el camí. L’home no va dir res més, va creure i se’n va anar a dormir. Diria que l’angoixa havia passat i que l’home va dormir tranquil. Ja emprendria el camí l’endemà.

Jesús havia curat el noi com Déu Pare ha curat i cura responent les pregàries dels pares i les mares de tots els temps: sense senyals ni prodigis, en la intimitat entre Déu i l’home. Perquè Déu sempre escolta la nostra pregària i la respon. Jesús només fa el que veu fer al seu Pare.

L’endemà, el pare va emprendre el retorn. Quin camí més diferent! En el camí d’anada, l’home estava predisposat a creure, en el de tornada, sense senyals ni prodigis, va acabar de creure. I el pare i els servents es van trobar. Els servents li confirmaren el que ell ja sabia. Però els volgué fer participar del miracle i els preguntà a quina hora s’havia posat millor.

En cada miracle de curació es troben dos miracles: la curació física i la salvació espiritual. En aquest miracle això es veu més bé perquè la persona curada (el fill) no és la mateixa que la persona salvada (el pare). I, en aquest cas, la curació del fill va fer madurar tant la fe del seu pare que va dur a la fe no només al noi, sinó a tota la seva família.