Guarició d’un cec a Betsaida
Marc 8,22-26

Text Bíblic

Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li suplicaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: “Veus alguna cosa?”

El cec va alçar els ulls i deia: “Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen.”

Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué: “No entris al poble.”

Marc 8,22-26

Comentari

La curació del cec de Betsaida s’assembla a la curació de l’home sord i mut però amb una gran diferència, ja ho veureu. Com en el cas de l’home sord i mut, van ser els amics del cec els qui el portaren fins a Jesús i també foren els amics els qui suplicaven que el toqués. No respongué Jesús immediatament a la petició dels amics del cec, com tampoc ho havia fet a la dels amics del sord i mut. Va agafar el cec per la mà, perquè sentís el seu contacte, i, com feu amb el sord i mut, se l’endugué fora del poble, sense els amics. Caminaren plegats i el camí allunyà els sorolls del poble que tan intensos devien sonar per al cec. El cec i Jesús estaven sols.

Com havia fet amb l’home sord i mut, Jesús féu servir la saliva per guarir els òrgans entorpits. A diferència de l’home sord i mut, Jesús va imposar les mans al cec perquè havia de sentir el seu contacte. El que no calia amb l’home sord i mut perquè podia veure Jesús, era del tot necessari amb el cec. El tacte de Jesús havia de fer entendre al cec d’on li venia la curació.

I aquí arriba la gran diferència amb el miracle de l’home sord i mut. Jesús li preguntà: “Veus alguna cosa?” I el cec respongué dient que començava a veure-hi però que només distingia les persones dels arbres perquè es movien. Només estava mig curat. I Jesús tornà a tocar-lo, tornà a imposar-li les mans. M’atreviria a dir que no fou només un instant. El primer contacte havia fet néixer una fe feble i vacil·lant. Calia que aquella fe creixés i madurés, demanava més temps d’unió amb la presència amorosa del Senyor.

Sense paraules arribà la curació. Estava guarit, els seus ulls podien ara veure Jesús amb nitidesa i el seu cor entenia clarament el que havia passat. Jesús el va enviar a casa. Sovint, després d’una curació, Jesús enviava a la persona a casa seva. Era a casa, amb la família, ni tan sols amb els amics, on l’home trobaria l’espai i el temps per assimilar allò que havia viscut. No podia ser enmig del poble. Del brogit poble se l’havia endut i al poble no podria encara retornar. Era en el silenci de casa seva on la seva fe acabada de néixer s’hauria d’assaonar.