Guarició d’un endimoniat a Gèrasa
Marc 5,1-20

Text Bíblic

Van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell i digué cridant amb veu forta: “Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!”

És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»

Jesús li pregunta: “Quin és el teu nom?” Ell li respon: “El meu nom és “Legió”, perquè som molts.” I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.

Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: “Envia’ns als porcs, que hi entrarem.”

Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.

Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.

Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.”

Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.

Marc 5,1-20; Mateu 8,28-34; Lluc 8,26-39

Comentari

Després que Jesús havia amansit el temporal al llac de Galilea, van arribar a l’altra banda del llac. Així que Jesús trepitjà aquell territori, l’home posseït per l’esperit maligne el veié, corregué i s’agenollà davant d’ell. El qui ningú no era capaç de dominar, es prosternà davant de Jesús. Potser fou l’home qui, dominant els dimonis gràcies a l’Esperit del Pare que en ell habitava, s’agenollà davant del Fill, la seva darrera esperança.

Els precs que feren a Jesús, però, no els feu l’home, sinó els esperits que el posseïen. I és que Jesús li havia dit: “Esperit maligne, surt d’aquest home!” Parlava amb l’esperit, no amb l’home. I l’esperit respongué reconeixent el poder de Jesús, com a Fill de Déu, i conjurant-lo perquè no el turmentés. També ho havia fet l’esperit de la sinagoga de Cafarnaüm.

L’esperit explicà a Jesús que es deia “Legió” perquè eren molts els esperits que dominaven l’home. Sabent que l’ordre que Jesús els havia donat de sortir de l’home hauria de ser obeïda, la legió d’esperits insistien a Jesús que no els tragués del territori. Alguna cosa devia haver-hi en aquella terra que facilitava als esperits d’apoderar-se d’un cos, de la matèria i la forma que els havia estat negada per haver-ne abusat.

Veient que Jesús no cediria i que a cap altre home podrien posseir, li suplicaven que els deixés apoderar-se dels cossos dels porcs, tan àvids estaven de posseir un cos físic i d’evitar l’existència únicament espiritual. Jesús els ho permeté. I els porcs no pogueren suportar la possessió i es tiraren al llac. Havia de ser allò una prova visible del poder destructiu dels dimonis d’aquell territori i del complet alliberament de l’home.

També la destrucció dels dos mil porcs hauria de tenir en el futur algun efecte benigne sobre la gent d’aquella terra que era preferida pels esperits malignes. D’entrada els irrità, perquè quan els porquers escamparen la notícia i veieren l’home amb el seny recobrat, tingueren por i suplicaren a Jesús que se n’anés del seu territori.

L’home suplicava a Jesús que el volgués amb ell. Però Jesús tenia una altra missió per a ell: molts dels guarits havien rebut l’ordre de callar, ell rebé l’ordre de parlar, d’anunciar com Déu se n’havia compadit. Aquesta seria la seva forma de seguir Jesús. Començaria pels de casa seva. L’home posseït per la legió obeí i es convertí en apòstol. Jesús acceptà d’abandonar aquell territori perillós, però no els deixaria sols, aquell apòstol seria el llevat que faria fermentar tota la massa.