Guarició d’un endimoniat cec i mut
Mateu 12,22-28

Text Bíblic

Portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. Tota la gent, estupefacta, deia: “¿No deu ser aquest el Fill de David?”

Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren: “Si aquest treu els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”

Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà. I si Satanàs treu fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu reialme? I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l’Esperit de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.”

Mateu 12,22-28; Mateu 9,32-34; Lluc 11:14-20

Comentari

Jesús va alliberar moltes persones d’esperits malignes, encara que els evangelis només expliquen detalladament uns pocs casos. La curació de l’endimoniat cec i mut devia ser una de les moltes curacions que Jesús va fer entre els malalts que li portaven perquè guarís. Veure com Jesús alliberava les persones del mal feia pensar a la gent si ell era el Fill de David, el Messies, el qui havia d’alliberar el poble d’Israel.

Quan els fariseus començaren a sentir que la gent deia que Jesús era el Messies, els va agafar por de perdre el seu poder i buscaven la manera de desacreditar-lo. Beelzebul vol dir “el Senyor de les Mosques” i era la manera que tenien els jueus d’aquell temps per referir-se a Satanàs o al diable. Els fariseus, que no negaven els miracles de Jesús, volien fer creure a la gent que el poder de Jesús no venia de Déu, sinó del diable.

Jesús, que coneixia les ambicions dels fariseus, que sabia que acceptarien qualsevol mal abans de perdre la seva autoritat davant de la gent, s’hi va enfrontar dient-los hipòcrites, que vol dir comediants, persones que pensen una cosa i en diuen una altra. Jesús, que havia vingut al món a alliberar els homes, havia d’alliberar la gent del seu temps d’aquells qui els esclavitzaven fent servir la religió.

Jesús sabia que hi havia seguidors dels fariseus que també treien dimonis i reconeixia que el seu poder provenia de Déu. Tots els qui destruïen el poder del mal estaven amb Jesús, per això Jesús va dir als fariseus que serien els qui treien dimonis els qui els jutjarien, perquè ells sabien bé que només l’Esperit de Déu pot alliberar l’home del mal.

La gent que s’admirava de les obres de Jesús i es preguntava si ell era el Fill de David, el Messies, tenia raó; el Regne de Déu havia arribat.