Guarició d’un home posseït d’un esperit maligne
Marc 1,21-28

Text Bíblic

Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.

En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!”

Però Jesús el va increpar dient: “Calla i surt d’aquest home!”

Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: “Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l’obeeixen!”

I la seva anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.

Marc 1,21-28; Lluc 4,31-37

Comentari

Aquest és un dels primers miracles de Jesús. Eren a la vora del llac de Galilea quan Jesús cridà els primers deixebles: Pere i Andreu, Jaume i Joan. Arribaren a Cafarnaüm i, com que era dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada amb l’autoritat de les seves paraules quan els crits d’algú el van interrompre.

Qui cridava: l’home o l’esperit maligne? ¿No hem de considerar que un esperit maligne és la forma que tenien en aquell temps d’explicar les malalties mentals? Potser. És cert que en el nostre temps sabem moltes més coses d’aquestes malalties del que se sabia fa 2.000 anys. Però encara és més cert que Jesús, fa 2.000 anys, en sabia més coses que nosaltres avui. I Jesús respongué dient: “Calla i surt d’aquest home!” Jesús parlava amb l’esperit, no pas amb l’home. Allò no era una malaltia, perquè no hi ha cap miracle de curació en què Jesús parli amb la malaltia, ni li doni ordres, ni la consideri un ésser diferent del malalt.

L’esperit maligne va prendre la iniciativa d’adreçar-se a Jesús perquè reconeixia el seu poder: “Per què et fiques amb nosaltres? ¿Has vingut a destruir-nos?” I també sabia qui era Jesús: “Sé qui ets: el Sant de Déu”, tot i que Jesús acabava de començar la seva predicació i no havia fet encara cap miracle. Sembla com si l’esperit maligne, amb el seu coneixement de qui era Jesús, tractés de pressionar-lo perquè el deixés en pau, a ell i als qui eren com ell.

Jesús no volgué conversar amb l’esperit, només li ordenà: “Calla i surt d’aquest home!” I l’esperit callà, no digué cap més paraula, només llançà un gran xiscle. I l’esperit sortí de l’home, sacsejant-lo i llançant-lo per terra, però sense fer-li cap mal.

I aquells qui abans de la interrupció s’havien admirat per l’autoritat amb què Jesús els ensenyava, s’admiraren també veient l’autoritat i el poder que tenia sobre els esperits malignes. Van connectar la veritat de les seves paraules amb el poder de les seves obres. No és estrany que la fama de Jesús s’anés escampant per tots els indrets de Galilea.