Guarició d’un leprós
Marc 1,40-45

Text Bíblic

Un leprós vingué a trobar Jesús i, agenollat, li suplicava: “Si vols, em pots purificar.” Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda pur.”

A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament. Li digué: “Vigila de no dir res a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.”

Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Marc 1,40-45; Mateu 8,1-4; Lluc 5,12-16

Comentari

La lepra és una malaltia de la pell que causa lesions terribles. En el temps de Jesús cap malaltia no generava més terror. Segons la llei de Moisès, els leprosos no podien tocar ningú i aquell qui els tocava era considerat impur i en perill de mort. Se’ls obligava a dur una roba especial i havien de cridar: “Impur, impur!” quan s’apropaven a algú. Era una malaltia vergonyosa i els qui la patien vivien marginats de la societat.

El leprós d’aquest miracle se saltà la llei i enlloc de mantenir la distància amb Jesús, l’anà a trobar i s’agenollà davant d’ell. Aquell home que estava ple de lepra, estava també ple de fe. Digué a Jesús: “Si vols, em pots purificar.” No dubtava que Jesús el podia curar, només deixava a les seves mans la decisió de fer-ho.

I Jesús es compadí. No hi ha ningú en els evangelis que demanés a Jesús de curar-lo i que no ho obtingués. Jesús es compadeix sempre de les malalties dels homes perquè desfiguren la seva imatge de Déu, i la lepra com cap d’elles. Jesús expressà la seva compassió no amb paraules sinó amb l’únic gest que ningú, ni el mateix leprós, hauria esperat: va estendre la mà i el va tocar. Jesús va tocar el leprós ple de lepra, el tocà abans de curar-lo. Ell que l’hauria pogut curar només amb una paraula, el va tocar i segur que no ho va fer només amb la punta dels dits!

Mentre el tocava, Jesús digué, fent servir les mateixes paraules amb què el leprós se li havia adreçat: “Ho vull, queda pur.” I a l’instant quedà pur. I encara sentint el contacte de la mà de Jesús, l’home s’adonà que també el seu cor i la seva ànima s’havien purificat. I enmig de l’esverament i l’eufòria de la seva transformació, Jesús li donà dues ordres: ves a fer el que diu la llei i vigila de no dir res a ningú.

És més fàcil fer que abstenir-se i el leprós complí el que deia la llei, però parlà més del compte i escampà la seva curació per tot arreu. Això provocà que Jesús ja no pogués entrar obertament a cap població. Potser Jesús li havia demanat que no ho expliqués perquè el silenci li hauria fet més bé per a entendre el que havia viscut. Potser l’orgull de sentir-se curat per Jesús el va fer pensar que podria fer-li més servei escampant el miracle. Però l’obediència és l’únic servei, i la seva desobediència va apropar una mica més a la creu al qui l’havia curat.