Guarició d’una dona amb hemorràgies
Lluc 8,43-48

Comentari

Jaire havia demanat a Jesús que anés a casa seva a curar la seva filla que es moria. Jesús es va posar en camí però avançava lentament perquè la multitud que l’envoltava era tan gran que l’ofegava. Entre la multitud hi havia una dona malalta que havia sentit parlar de Jesús. Les seves pèrdues de sang feien que fos tinguda per impura i que tothom qui ella toqués quedés impur. La dona mai no hauria gosat presentar-se davant de Jesús i molt menys tocar-lo, però tenia tanta fe que pensava que només tocant-li la roba es curaria. S’acostà a Jesús per darrere, d’amagat, i quan va ser-hi a prop, sense dir-li res, el va tocar. A l’instant es va curar. I, en el mateix instant, Jesús es va aturar i es va girar.

Tot i que la filla de Jaire estava a punt de morir, Jesús es va aturar. “Qui m’ha tocat?” va preguntar. Sabia que entre aquella gentada una persona l’havia tocat amb una intenció especial. Sabia que d’ell havia sortit la força que havia curat algú. Jesús preguntà qui l’havia tocat perquè no ho sabia; Jesús mai no menteix, ni fingeix. I, tot i la pressa per la filla de Jaire, Jesús s’aturà per aquella persona que li havia “robat” un miracle.

Jesús mirava al seu voltant buscant la dona perquè no podia deixar a aquella desconeguda només amb la meitat del miracle. En cada miracle, a més de la guarició, hi ha una trobada personal amb Jesús que transforma la persona més enllà de la curació. Calia que els seus ulls es miressin, les seves mans es toquessin, les seves veus es sentissin. Per això Jesús preguntà en veu alta: “Qui m’ha tocat?” I aquella a qui s’adreçava la pregunta el va sentir i sabent-se descoberta, tremolant de por, s’acostà fins a Jesús.

Quan fou davant seu les cames li fallaren i caigué de genolls. I aleshores, com si enmig d’aquella multitud només hi fossin Jesús i ella tots sols, potser tapant-se la cara amb les mans, li explicà la seva història, una història de sofriment i de vergonya que Jesús no li havia demanat. Res podia amagar a Jesús perquè res no la podria ja separar d’ell. I ell la va deixar parlar, tot i el seu sofriment. El que per vergonya havia amagat va sortir a la llum. I aleshores va arribar la recompensa, Jesús li va agafar les mans per aixecar-la i li va dir: “Filla.” I aquella dona a qui el dolor havia consumit, a qui els metges havien arruïnat, a qui les autoritats religioses havien marcat com a impura i a qui els seus veïns havien marginat, es va convertir en Filla i el miracle es completà amb una transformació tan extraordinària que la curació de la seva malaltia passaria per insignificant.