La figuera assecada
Marc 11,12-25

Text Bíblic

L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruits teus!” I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.

Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així: “¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!”

Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: “Mira, rabí! La figuera que vas maleir s’ha assecat.”

Jesús els respon: “Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.”

Marc 11,12-25; Mateu 21,18-22

Comentari

Aquest miracle és una acció de Jesús que acaba la paràbola de la figuera estèril. Durant tres anys el propietari havia anat a la seva vinya a buscar els fruits de la figuera i no n’havia trobat. L’hortolà li va demanar un any més abans de tallar-la. El temps s’havia acomplert: la vinya representa el poble d’Israel i la figuera, Jerusalem. Havia arribat l’hora en què l’arbre sense fruits s’assequés per deixar créixer un altre arbre més fructífer que ocupés el seu lloc: l’Església de Crist.

El dia abans Jesús havia fet la seva entrada triomfal a Jerusalem. Al temple va expulsar els mercaders; havien convertit la casa del seu Pare de lloc de pregària en cova de lladres. L’arbre del judaisme no havia donat fruit, calia que s’assequés perquè el nou arbre del cristianisme pogués créixer.

Aquest és l’únic miracle de destrucció de Jesús. I, com en cada miracle, Jesús fa de prop i en un instant, el que veu fer el seu Pare lentament, a través de la natura, durant tota la història. Perquè la destrucció és necessària per a la creació: els arbres vells moren per deixar espai als arbres nous, i el gra de blat, quan cau a terra, ha de morir per poder donar molt de fruit.

Després de tres anys de predicació, el temps de Jesús en el món s’havia acomplert. Calia que l’arbre del judaisme, ufanós de fulles però sense fruits, només aparença, s’assequés per deixar créixer el cristianisme. I Jesús, sabent que les persones recorden millor les històries que els sermons i encara més el que han viscut, va voler que els seus deixebles veiessin amb els seus ulls, en instant, com la figuera s’assecava, perquè aquella lliçó havia de ser una de les més importants. Ells haurien de ser els hortolans que fessin fructificar el nou arbre de l’Església.

Jesús no va comentar aquest miracle-lliçó. Els deixebles devien estar massa enlluernats per la immediatesa del miracle per posar-hi atenció. Ho entendrien amb el pas dels anys. Les paraules de Jesús van tornar a la pregària que havia abandonat el temple i que havia de ser la saba de la seva església. Tot allò que demanarien amb fe i sense dubtar-ne en el seu cor, els seria concedit; no només que els arbres s’assequessin, també que les muntanyes s’alcessin per tirar-se al mar. Només els féu una petició per totes les que nosaltres fem a Déu, com en el Parenostre: cal perdonar els altres per poder rebre el seu perdó.