La tempesta calmada
Mateu 8,23-27

Text Bíblic

Jesús pujà a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: “Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!”

Ell els diu: “Per què sou tan covards, gent de poca fe?” Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: “Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?”

Mateu 8,23-27; Marc 4,37-41; Lluc 8,22-25

Comentari

Hi havia tanta gent que es reunia al voltant de Jesús que va haver de pujar a una barca per prendre una mica de distància i poder-los ensenyar. En aquella mateixa barca Jesús va dir als deixebles que passessin a l’altra riba i, mentre navegaven, es va adormir.

Jesús es va adormir perquè estava cansat. Durant el dia la gent no el deixava ni un instant, i de nit i de matinada trobava el temps per trobar-se amb el seu Pare en la pregària. No es estrany que bressat pel moviment de la barca s’adormís. I si els fills de la terra dormen en pau quan els seus pares els bressen, com no havia de dormir amb perfecta pau i tranquil·litat el Fill del Pare del Cel, per vents i onades que trontollessin la barca?

Però els deixebles no tenien la mateixa confiança en el Pare del Cel ni en Jesús que els havia dit de passar a l’altra riba i, veient com les onades omplien la barca, van tenir por i van despertar Jesús. I el seu son tranquil devia tenir un despertar una mica violent: la natura es revoltava i els seus deixebles el renyaven: “Mestre ¿no et fa res que ens enfonsem?”

Jesús va renyar tant als deixebles com a la natura per haver-lo despertat. I reprengué primer els seus deixebles abans d’increpar el vent i l’aigua. L’actuació dels deixebles ens fa pensar en la de Pere quan caminà sobre l’aigua: van tenir por i van demanar a Jesús que els salvés i Jesús els va reprendre per la seva poca fe.

Desprès increpà la natura que espantava els seus deixebles mentre ell dormia: “Silenci! Calla!” Eren les mateixes paraules que feia servir per expulsar els dimonis. A l’instant, els esperits malignes que semblaven posseir la natura obeïren Jesús, deixaren el vent i l’aigua i arribà una gran bonança. Jesús va calmar aquella tempesta com també Déu calma cada dia les tempestes del món.

Déu no va crear la natura com una màquina perfecta que funciona eternament, independent del seu creador. Les lleis de la natura han d’obeir també una llei superior que és la voluntat de Déu. I així com la voluntat de Déu Pare governa la natura per al bé de les seves criatures, també aquell dia, al llac, la voluntat del Fill va ser obeïda perquè els qui l’envoltaven poguessin veure que ell feia les obres del seu Pare. No hi havia motiu per tenir por.