La transfiguració
Lluc 9:28b-36

Comentari

Després d’haver anunciat per primer cop als seus deixebles que el matarien i que ressuscitaria el tercer dia, Jesús pujà a la muntanya a pregar. No hi havia cap cambra prou retirada per preservar la seva intimitat amb el Pare.

S’endugué amb ell només Pere, Jaume i Joan, els amics que l’acompanyarien a l’hort de les oliveres quan tot seria foscor. També la transfiguració passà de nit. Als deixebles que s’adormirien a Getsemaní, també els vencia la son a la muntanya de la transfiguració. Els tres que havien vist com la filla de Jaire tornava a la vida, havien de veure com n’era de diferent la vida nova que hi havia després de la mort.

Jesús pregava i cercava el consol del seu Pare veient-se venir la mort. La pregària fou tan intensa, la seva unió amb Déu tan íntima, que tot el seu cos es va transformar, transfigurar. La llum del seu esperit, el seu cos no podia aturar-la. Tan gran era la llum que sortia d’ell que fins i tot els seus pobres vestits brillaven.

Els tres deixebles van poder veure per un instant el cos de Jesús ressuscitat. Un cos gloriós, ple de la presència de Déu, ple de llum. Aquest és el miracle de la transfiguració. També els cossos de Moisès i d’Elies irradiaven llum, vivien ja en plena comunió amb Déu.

Per això Pere, sentint que bé s’estava en la plena unió amb Déu, volgué retenir aquell instant. Però Jesús encara havia de morir per esquinçar la cortina de la mort que separa aquesta vida de la vida nova. Perquè també nosaltres puguem brillar amb la mateixa llum quan Jesús ens desperti del son de la mort. Jesús és l’home de la nova creació que volgué mostrar als seus amics allò que ha de venir, per a ells i per a tothom. El que farà la unió amb Déu en el cos de cada persona.

I el núvol lluminós els va cobrir. Tot era llum. Déu havia de respondre davant de Moisès i Elies i davant dels deixebles la pregunta que Jesús havia fet: “Qui dieu que sóc jo?” La resposta de Déu Pare és la resposta definitiva sobre el seu Fill: “Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». Elegit per morir per donar-nos una vida nova, ell que era la llum del món i il·luminaria tots els homes.

Quan la veu de Déu acabà de parlar, el núvol s’esvaí. Jesús encara devia resplendir, en la nit. La llum devia esvair-se amb la sortida del sol, mentre baixaven de la muntanya. El seu darrer raig encara hauria d’alliberar el noi posseït per l’esperit maligne que els deixebles no havien pogut expulsar.