Les multiplicacions dels pans
Joan 6,1-15

Comentari

La multiplicació dels pans és l’únic miracle que trobem en tots quatre evangelis. Els evangelistes ens parlen de dues multiplicacions dels pans diferents: a la primera, Jesús va alimentar les famílies de cinc mil homes jueus i, a la segona, de quatre mil que eren gentils, no jueus.

Els deixebles acabaven de tornar de la seva primera missió en solitari i Jesús, veient que la gent no els deixava temps ni per menjar, va dir-los de cercar amb la barca un lloc despoblat per reposar una mica. Quan hi van arribar, la gent se’ls havia avançat. Els deixebles, cansats, devien tenir un desengany, però Jesús es compadí de la gent, els acollí i es posà a ensenyar-los i a guarir els seus malalts.

Es va fer tard i en aquell lloc despoblat la gent no tenia on anar a comprar menjar. I Jesús va posar en pràctica les seves paraules: “Tenia fam i em donàreu de menjar.” Prenent els cinc pans i els dos peixos alçà els ulls al cel i donà gràcies a Déu perquè tothom entengués que el poder per alimentar-los venia de Déu. Aleshores el Fill va fer créixer el pa a les seves mans, com el Pare fa créixer el blat als camps. Jesús va fer en petit i en un instant, el que Déu Pare fa en gran cada any. També multiplicant els peixos, Jesús multiplicà en petit, els peixos que Déu multiplica per nosaltres en els rius i mars de la terra. Jesús només fa allò que veu fer al seu Pare.

El miracle havia de servir per donar una lliçó als deixebles i a nosaltres: així com Déu alimenta tots els homes amb el pa de la terra, també els alimenta amb el pa del cel, i aquest pa del cel és Jesús mateix. El pa de vida perquè el qui en mengi no mori i visqui per sempre. Aquesta és la doble relació entre Déu i els homes: de la terra rebem els aliments que el nostre cos necessita i de Jesús en rebem l’aliment que el nostre esperit necessita. Els deixebles no ho van acabar d’entendre. A l’últim sopar Jesús els ho va tornar a explicar i ells es van desconcertar. Quan Jesús va ressuscitar ho començaren a comprendre i el dia de la Pentacosta, quan van rebre l’Esperit de Jesús, ho comprengueren plenament.

La gent, veient com Jesús els havia alimentat, venien a emportar-se’l per fer-lo rei. Però Jesús s’escapolí i aconseguí, aquest cop sí, de trobar la solitud a la muntanya; sol a la terra per a poder ser en companyia del seu Pare del cel.