Purificació de deu leprosos
Lluc 17,11-19

Text Bíblic

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: “Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!” En veure’ls, Jesús els digué: “Aneu a presentar-vos als sacerdots.”

Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: “¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger?”

I li digué: “Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.”

Lluc 17,11-19

Comentari

Aquest és el segon miracle en què Jesús va guarir aquesta terrible malaltia de la pell que és la lepra. Per curar el leprós del primer miracle, Jesús el tocà perquè el tenia davant i es va curar immediatament. Els deu leprosos, en canvi, es van aturar un tros lluny i, cridant, li demanaven que tingués pietat d’ells. Per això Jesús no els tocà, però els va demanar que es presentessin als sacerdots. Volia la seva participació perquè el miracle es completés. Això permetria també que el grup es trenqués per establir una relació personal amb Jesús. La relació amb el grup era insuficient.

Els deu leprosos van obeir i la seva obediència va ser el principi de la seva fe. Quan es posaren en camí encara devien dubtar si es guaririen. I en el camí de l’obediència es van curar. I nou d’ells van continuar obeint, perquè encara no havien acomplert allò que Jesús els havia manat. Però pel desè leprós l’agraïment anava davant de l’obediència i tornà cap a Jesús. I tornà a cridar i els crits de pietat es convertiren en crits de lloança. L’amor a Déu que l’havia curat l’inflamà i no dubtà que calia tornar a Jesús abans de presentar-se als sacerdots. I com el leprós del primer miracle, arribà davant de Jesús, es prosternà i li donava gràcies.

Què us sembla? Qui va fer el que calia: els nou leprosos que van obeir estrictament el que Jesús els va manar o el desè que va tornar? Jesús va donar la raó al leprós que va tornar. I per si els seus deixebles o nosaltres encara dubtéssim, va demanar: “¿On són els altres nou?” I digué al qui havia entès que l’amor va més enllà de la lletra: “Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat.” Potser el tocà aleshores, com al leprós de l’altre miracle, i el féu reprendre el camí per acomplir el que li havia manat.

Podríem pensar: “I els altres nou leprosos, no tenien fe?” Segur que sí, sinó no haurien obeït Jesús, sinó no s’haurien curat. Si haguessin tornat, Jesús els hauria dit també: “la teva fe t’ha salvat.” Però la seva fe encara no estava madura per a l’elogi del Senyor. El seu amor havia de créixer més. La llavor estava sembrada i creixia lentament, d’amagat de tothom.

Qui sap si havia estat la fe del samarità la que havia portat el grup fins a Jesús. Qui sap si la seva fe havia encès la flama de la fe dels altres nou. Encara hauria d’atrapar els companys en el camí. Encara hauria d’inflamar la seva fe d’estricta obediència a la llibertat de l’amor. I qui sap si encara els va fer tornar per rebre de mans de Jesús aquella relació personal que havia completat el seu miracle.