Resurrecció del fill d’una vídua a Naïm
Lluc 7,11-17

Text Bíblic

Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era vídua. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: “No ploris.”

Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: “T’ho mano: jove, aixeca’t.” El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.

Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: “Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.” I també: “Déu ha visitat el seu poble.”

L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

Lluc 7,11-17

Comentari

Jesús va fer molts miracles de curació, però només va tornar a la vida a tres persones i totes tres eren joves. El primer fou aquest noi, fill únic d’una vídua, que devia uns vint-i-cinc anys. Després la filla única de Jaire, que tenia dotze anys. I finalment el seu amic Llàtzer, germà de Marta i de Maria, que eren orfes.

Hi ha miracles que només van veure unes poques persones, d’altres es van produir enmig de multituds, com aquest. Quan Jesús arribava a Naïm l’acompanyava molta gent i es van trobar amb la gentada que sortia del poble acompanyant la mare a enterrar el fill. Jesús, que va dir: “Jo sóc la vida”, es va trobar amb la mort i sentí compassió.

No sentí compassió només per aquella mare, sinó per totes les mares que han perdut un fill. Aleshores, ara i sempre. A totes les mares Jesús els diu: “No ploreu! Això no és el final. Tornareu a tenir el vostre fill en braços. Jo us el tornaré.”

Jaire, Marta i Maria havien pregat a Jesús pel seu familiar. Aquella mare no ho va fer, no coneixia Jesús, però Jesús prengué la iniciativa. Va tocar el fèretre i els portadors entengueren que s’havien d’aturar. Com feia cada vegada que curava a algú va demanar també al noi la seva participació, encara que fos mort: “T’ho mano: jove, aixeca’t!” I el noi, des de la mort, va sentir Jesús, el va obeir, es va incorporar i començà a parlar.

A l’instant Jesús el va donar a la seva mare. Aquella era la resposta de Jesús a totes les mares que han perdut un fill, era la seva promesa de retornar el fill perdut als seus braços. Aquella vídua de Naïm va ser escollida perquè Jesús mostrés a la terra com Déu Pare torna en el cel els fills als braços de les mares, els esposos a les esposes, els germans a les germanes i els amics a les amigues.

Què devia dir aquell noi a la seva mare i als familiars que l’envoltaven? L’evangelista Lluc no ens ho explica. Jesús tampoc va parlar gaire de la nostra vida després de la mort, només va asserenar els nostres cors dient que a la casa del seu Pare hi havien moltes estances i que ens les tindria preparades. Per aquells qui hem tingut una infantesa feliç, pensar en el paradís com un retorn, encara millor, a la casa de la infantesa ens omple de confort. I per aquells qui han tingut una infantesa difícil, quina millor imatge de la nova vida no seria la d’aquella llar que haurien desitjat?