Un home curat en dissabte
Marc 3,1-5

Text Bíblic

Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Els fariseus l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: “Aixeca’t i posa’t aquí al mig.”

Llavors els pregunta: “Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?”

Però ells callaven. Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: “Estén la mà.” Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.

Marc 3,1-5; Mateu 12,9-13; Lluc 6,6-10

Comentari

Potser ja sabeu que per als jueus el dissabte és un dia dedicat a Déu en què és prohibit treballar. Jesús acabava de tenir una discussió amb els fariseus perquè aquell dissabte els seus deixebles havien arrencat unes espigues de blat i n’havien aixafat els grans per menjar-se’ls. Per als fariseus allò era el mateix que segar i moldre i ho consideraven treballar.

La sinagoga és el lloc on els jueus es reuneixen per llegir les escriptures i adorar Déu. Els fariseus, que volien fer morir Jesús, en no haver-lo pogut enxampar amb les espigues de blat, li prepararen un parany a la sinagoga perquè tothom veiés que no respectava el descans del dissabte.

Els fariseus sabien que Jesús curava els malalts, no posaven en dubte els seus miracles. Com que deien que curar era treballar devien portar l’home de la mà paralitzada a la sinagoga amb la intenció que Jesús se’l trobés. Volien veure si el curaria en dissabte per tenir una excusa per poder-lo matar; no respectar el repòs del dissabte era una falta greu.

Hi ha curacions que van ser demanades pels malalts, d’altres pels seus familiars o amics i algunes van ser iniciativa de Jesús, però aquesta curació la van provocar els mateixos fariseus, els qui no creien en Jesús. Portant l’home a la sinagoga, el van manipular pels seus propòsits. “És permès de curar en dissabte?” van reptar Jesús. Cauria en la trampa?

Però per a Jesús l’home que pateix és més important que els preceptes humans. El va fer aixecar i el va posar enmig. L’home malalt, que per als fariseus patia la malaltia per culpa dels seus pecats, que no era acceptat a la sinagoga, Jesús el va situar en el centre i digué: “Què és permès de fer en dissabte: el bé o el mal?” Però els fariseus callaven i Jesús s’indignà i se’ls mirà un per un, entristit, per la seva manca de compassió.

Em sembla que quan Jesús fa aixecar l’home i el situa al mig de la sinagoga, l’home, conscient que l’havien utilitzat per fer caure Jesús, veient que Jesús li retornava la dignitat, va creure en ell. Cregué abans de ser curat, perquè sense fe no podia haver-hi miracle. Per això quan Jesús digué: “Estén la mà” l’home estengué la mà sense dubtar. No calia que Jesús el toqués. La mà rebel obeí l’home creient i recobrà el moviment.

Aquella curació tornava el sentit veritable al dissabte, on la compassió i l’amor han d’estar enmig de tots. I Jesús demostrava, amb la paraula i l’obra, que és el Senyor del dissabte.