Crida dels deixebles
Lluc 5,1-11; Mateu 9,9-13; 10,1-4

Comentari

En els evangelis trobem dues pesques miraculoses: la primera fou quan Jesús va cridar els primers deixebles i la segona quan se’ls va aparèixer per tercera vegada després d’haver ressuscitat. Va ser el darrer dels set miracles que va explicar Joan en el seu evangeli, ell era a la barca i veient el miracle va reconèixer el seu Senyor.

En el primer miracle els deixebles s’havien escarrassat tota la nit sense pescar i Jesús els va demanar que tiressin les xarxes per pescar. Tot i que Pere podia dubtar de les habilitats de pescador de Jesús, no va dubtar de la seva paraula i el va obeir. Arreplegaren tant peix que les xarxes s’esquinçaven. Eren sols, lluny de la gent.

Quan Pere veié com la natura obeïa dolçament la voluntat de Jesús, va prendre consciència de les seves faltes i de la seva petitesa i es va llençar als genolls de Jesús: “Aparta’t de mi, Senyor; que sóc un pecador!” Pere, com el centurió, no se sentia digne que Jesús fos a la seva barca, però amb la paraula de Jesús n’hi havia prou per salvar-lo: “No tinguis por, seràs pescador d’homes!”. Ell, que volia que Jesús se n’apartés, en reconèixer els seus pecats s’havia convertit en l’home que tindria més a prop; estava a punt per a ser pescador d’homes.

En el segon miracle, Jesús ja havia ressuscitat i en cridar als deixebles des de la riba no el van reconèixer. Tampoc l’havien reconegut Maria Magdalena ni els deixebles d’Emaús. Els pescadors, sense reconèixer qui els donava instruccions, tiraren la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. Ningú més que ells veié aquell miracle repetit, però a Joan el féu reconèixer Jesús. El Senyor havia volgut que els deixebles pescadors els reconeguessin fent la seva feina, que els deixebles que caminaven a Emaús el reconeguessin en partir el pa compartit i que Maria Magdalena el reconegués quan va pronunciar el seu nom. Lluny de la gent.

I aleshores Pere, que duia al cor el pes d’haver negat Jesús tres vegades, enlloc de demanar-li que s’apartés d’ell pel seu pecat, ara que el coneixia de debò, va saltar a l’aigua a l’instant per apropar-se a Jesús. Sabia que ell l’esperava, sabia que l’acolliria i el netejaria del pes que duia al cor. I Pere, Joan i els altres cinc van esmorzar amb Jesús a la vora del llac a trenc d’alba, lluny del brogit de la gent.