Pregària a l'hort de les oliveres
Mateu 26,30-31; Lluc 22,47-53

Comentari

Jesús pregava intensament a l’hort de les oliveres i la seva suor era com gotes de sang. Els deixebles dormien de la tristor. Arribaren els guàrdies i els soldats amb espases i garrots, i Judes el besà. Els deixebles, desconcertats, demanaren instruccions al mestre: “Senyor, ataquem amb l’espasa?” La resposta va arribar tard: “Deixeu-los fer!” Pere, impacient, d’un cop d’espasa havia tallat l’orella dreta del criat del gran sacerdot.

S’amaga aquí un altre miracle? El cop d’espasa es desvià i només tallà l’orella dreta. El qui havia de ser pescador d’homes no seria un assassí. Jesús, que hauria pogut demanar al seu pare que li enviés dotze legions d’àngels per defensar-lo, va mirar l’home que tenia al davant, se’n compadí, va tocar-li l’orella i el va guarir. Aquell criat es deia Malcus.

No havíem dit que perquè Jesús pogués fer un miracle calia que hi hagués fe? La fe del malalt o, si més no, la fe de les persones que ho demanaven a Jesús. On era aquí la fe? No ho sabem. Els nostres esquemes sempre es queden curts quan volen explicar Jesús.

No hem sabut res més de Malcus. Potser sense aquell miracle se n’hauria parlat molt: hauria estat un recordatori vivent de la violència dels seguidors de Jesús, particularment d’aquell qui havia de ser pedra de la seva església. Qui sap si Jesús, que sabia el sofriment que Pere hauria de patir des de les seves negacions fins que Ell, ressuscitat, l’aniria a trobar, no va voler que hagués de suportar, a més, la càrrega d’aquella ferida.

Tornem a Malcus: Jesús el va tocar. La mà de Jesús va curar aquell qui era la mà dreta del gran sacerdot que el duria a la tortura i a la mort. Va retornar Jesús l’orella al seu lloc o només en va guarir la ferida perquè Malcus recordés sempre la nit que es va trobar amb Jesús? No ho sabem.

Aquell home es deia Malcus. Els evangelis segueixen el camí de Jesús cap a casa d’Anàs. No sabem res del camí de Malcus. No sabem si, després de sentir el contacte del qui era la vida, es va separar del grup, avergonyit o penedit, o si va seguir el grup. No sabem si el cop d’espasa de Pere va ser la forma que Déu va fer servir per canviar-li la vida. Tots som Malcus: en algun moment de la nostra vida Jesús ens toca. No sabem què féu Malcus, però sí sabem el que podem fer nosaltres.