El blat i el jull
Mateu 13,24-30.36-43

Text Bíblic

Jesús els proposà aquesta altra paràbola: “Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: “Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?” Ell els respongué: “Això ho ha fet un enemic.” Els mossos li diuen: “¿Vols que anem a arrencar el jull?” Ell els respon: “No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner”.”

(…)

Llavors Jesús deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: “Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.”

Ell els digué: “El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne. El jull són els fills del Maligne. L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

Jesús digué: “Qui tingui orelles, que escolti.”

Mateu 13,24-30.36-43

Comentari

En aquesta paràbola Jesús ens explica coses del Regne del cel, com en la paràbola del Gra de mostassa o la del Tresor amagat. A Jesús li agradava començar aquestes paràboles dient: “Amb el Regne del cel passa com…”

Als deixebles els costava d’acostumar-se a les paràboles de Jesús i per això li van demanar què volia dir aquesta paràbola. Jesús els va explicar el seu significat. Segur que no els va haver d’explicar què era el jull, però jo, que sóc de ciutat, vaig haver-ho de cercar en un diccionari. El jull és una herba que, abans de madurar, no es pot distingir del blat. Conté un fong verinós i si no se separa del blat abans de moldre’l, fa malbé tota la farina.

Per aquest motiu, l’amo del camp deixa que el blat i el jull creixin junts fins al temps de la sega. Cal deixar passar el temps, cal esperar, abans de poder separar el blat del jull. En aquest camp que és el món, com ens explica Jesús, els fills del Regne conviuen amb els fills del Maligne. Des del temps de Jesús fins avui, el Regne del cel és present en el món, però també hi és present el mal. Cal que passi el temps. No serà fins al judici, a la fi del món, que el mal serà separat i els justos resplendiran com el sol.

Jesús va inaugurar el Regne del cel en el món. Segur que els seus seguidors pensaven que aquell regne de justícia i de pau, sense maldat ni sofriment, era a punt d’arribar. Però el cert és que el mal va continuar sent present en el Regne fins i tot en la presència del seu Rei. La paràbola ens explica el perquè: en aquest camp que és el món, Jesús sembra la bona llavor del Regne però hi ha un enemic, el diable, que sembra la maldat.

En explicar la paràbola, Jesús va dir als seus deixebles que a la fi del món el mal seria arrencat del Regne i destruït. La victòria del Regne del cel està assegurada! D’aquesta separació entre el bé i el mal en diem el judici. El judici no ens ha d’espantar perquè Jesús mateix ens defensa. A la fi del món el Regne serà tot pau i bondat i ell mateix ens haurà purificat de tots els pecats perquè puguem resplendir com el sol en el Regne del seu Pare.

I ja sabeu com acaba: “Qui tingui orelles, que escolti.” Si volem ser els fills del Regne, no tenim excusa, hem de combatre el mal en el món. No el veurem vençut en la nostra vida, però lluitarem amb l’esperança certa que la victòria final està assegurada.