El fill pròdig
Lluc 15,11-32

Comentari

Els pecadors s’acostaven a escoltar Jesús i els fariseus murmuraven. Jesús els explicà tres paràboles: l’Ovella perduda, la Moneda perduda i el Fill pròdig. Totes tres paràboles parlen de com Déu perdona els pecadors que es converteixen, però només la paràbola del Fill pròdig respon a l’actitud dels que murmuraven per la relació de Jesús amb els pecadors.

Les paràboles no tenen títols. Només n’hi ha dues amb títol bíblic: el Sembrador i el Blat i el jull, la resta els han afegit els traductors i no es posen mai d’acord. Si uns diuen: “El Fill pròdig”, uns altres responen: “El Pare bondadós.” Falta el germà gran! “Els Dos fills”? Faltaria el pare! “La paràbola del Pare compassiu i dels dos fills.” Massa llarg!

I és que en aquesta paràbola, que és la més llarga i per alguns la més bonica, ens hem de fixar alhora en la compassió del Pare, la conversió del germà petit i els problemes d’acceptació del germà gran.

Fixeu-vos que ni l’ovella perduda ni la moneda feren res per ser trobades. En canvi, el fill pròdig recapacita i se’n va a trobar el seu pare. El retorn del fill fa sortir el pare a trobar-lo, però la iniciativa és del fill. Tots som com el germà petit, la nostra conversió és la història de tots els nostres retorns cap a Déu, de totes les seves abraçades de benvinguda.

Els fariseus murmuraven que Jesús acollís els pecadors, com el germà gran rondinava que el pare celebrés el retorn del seu germà. El perdó i la celebració del pare contrasta amb el desdeny i el rebuig del germà gran. El pare, com ho havia fet amb el germà petit, va sortir per anar a trobar el germà gran; a tots dos se’ls estimava i els volia a la festa.

Les obres i les paraules del pare ens revelen com Déu és. Només Jesús, el Fill, podia explicar-nos l’amor del Pare. Déu ens dóna la llibertat de desobeir-lo. Déu ens espera. Déu es commou i corre a trobar-nos. Déu es compadeix de nosaltres i ens perdona. Déu esclata d’alegria i fa festa, tots hi som convidats! I, finalment, Déu mateix surt de la festa perquè ni tan sols els germans rondinaires es perdin.

El final de la paràbola està obert. Va entrar el germà gran a la festa? Cadascú de nosaltres ha de respondre a la invitació de Déu, perquè també nosaltres som com el germà gran. Però, si Déu fa festa, podem els seus fills ser rondinaires?