La llavor que creix tota sola
Marc 4,26-29

Text Bíblic

Jesús deia encara als seus deixebles: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.”

Marc 4,26-29

Comentari

Són diverses les paràboles on Jesús parla del Regne del cel, moltes d’elles estan relacionades amb la sembra i el creixement: la paràbola del Sembrador, la Llavor que creix tota sola, el Gra de mostassa o el Blat i el jull. Amb la paràbola de la Llavor que creix tota sola, Jesús explica als seus deixebles com és el Regne de Déu a partir del procés de la sembra del blat, el creixement de les espigues i la sega. Jesús mateix, amb les seves paraules i obres, va sembrar el Regne de Déu entre els homes. Des d’aleshores, el Regne de Déu és present entre nosaltres, creix i avança fins a la sega. Res no el pot aturar!

Sovint, però, ens sentim pessimistes i diem: “On és el Regne de Déu?” El sofriment i el mal del món no ens els deixen veure. Però el Regne és amagat entre nosaltres i, encara que no el veiem, creix secretament i arribarà a la seva plenitud. Però aquest creixement del Regne, com el del blat, demana temps. Els deixebles es pensaven que la plenitud del Regne de Déu seria immediata, però Jesús, amb aquesta paràbola, els va explicar que calia tenir paciència i esperar el temps de la sega.

Com la terra, que tota sola fa créixer la llavor sense que el pagès hi intervingui, és el Regne de Déu. El creixement del Regne no depèn de l’esforç dels homes ni de la seva comprensió, sinó de la voluntat de Déu. Per això Jesús ens ensenyà a pregar a Déu Pare demanant-li: “Vingui a nosaltres el vostre Regne.” No som nosaltres els que portem el Regne del cel a la terra, Déu ho fa; nosaltres només som els seus servidors.

La nostra actitud respecte el Regne i la seva collita final és la paciència. Mentre el blat creix, mentre el Regne es desenvolupa, hem tenir paciència i no desanimar-nos. Confiem que Déu és qui treballa i ens conforta pensar que tot és a les seves mans.

Jesús ens va assegurar amb aquesta paràbola que la llavor del Regne que ell va inaugurar donaria fruit i arribaria, en el temps que Déu determini, a la sega i a la collita de la seva plenitud. Per això aquesta és la paràbola de l’esperança: ens ajuda a combatre el desànim pels sofriments del món. Jesús ens conforta amb la certesa que les llàgrimes del món es convertiran en crits de goig a la sega.