La xarxa
Mateu 13,44-50

Text Bíblic

Jesús digué: “Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.”

També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.”

També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.”

Mateu 13,44-50

Comentari

La paràbola de la xarxa tanca un parèntesi que havia obert la paràbola del blat i el jull, entre aquestes dues paràboles hi ha quatre paràboles que parlen del Regne del cel: el gra de mostassa, el llevat, el tresor amagat i la perla.

Les sis paràboles comencen dient: “Amb el Regne passa com…” i ens parlen de la presència del Regne del cel en el món, del seu alt valor i de com val la pena deixar-ho tot per ser ciutadans del Regne. També ens asseguren que el Regne és una realitat amagada que fa el seu camí cap a una plenitud que cap mal no pot aturar.

La paràbola del Blat i el jull i la paràbola de la Xarxa ens expliquen que aquesta plenitud del Regne de Déu no arribarà fins a la fi del món, fins aleshores el bé i el mal hauran de conviure. Sempre que ens preguntem: “Si Jesús ens va dir que el Regne del cel és enmig nostre, per què encara hi ha mal al món, per què tant sofriment?” hem de recordar aquesta paràbola. La paràbola de la Xarxa ens explica que el mal serà finalment arrencat del Regne: els dolents seran separats. D’aquesta separació en diem “el judici” i només de sentir-ne parlar ja ens ve una mica de por, oi?

Però el judici forma part del missatge de Jesús i, si volem ser seguidors seus, no podem deixar-lo de banda. Jesús va parlar del judici en els seus ensenyaments i també en les seves paràboles. Sovint l’Església ha exagerat el seu llenguatge sobre el judici per espantar la gent, però també sovint s’ha deixat de parlar del judici fins a negar-lo. El missatge de les paràboles que parlen del judici és clar: en el Regne de Déu no hi ha lloc per a la maldat i per això, no ara sinó a la fi del món, cal separar del Regne els qui obren el mal.

Ben cert és que l’amor i el perdó de Déu no tenen límits, però també és cert que si les nostres accions no són sotmeses a un judici, tampoc tindríem cap necessitat de ser salvats, oi? Les paraules de Jesús sobre el judici ens han de servir d’advertiment: si volem viure en el Regne ara i en el futur, les nostres obres compten. I encara que no hi ha ningú que pugui guanyar-se la salvació per les seves obres, encara que tots necessitem que Jesús ens salvi, qui no voldria complaure el nostre Rei oferint-li una vida digna d’un ciutadà del seu Regne?