L’home ric i Llàtzer
Lluc 16,19-31

Text Bíblic

Jesús digué: “Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.”

“Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar: “Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.” El ric va insistir: “Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.” El ric insistí encara: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.” Abraham li digué: “Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti”.”

Lluc 16,19-31

Comentari

Jesús va explicar aquesta paràbola després de la paràbola de l’Administrador astut i d’alguns ensenyaments sobre els diners. Els diners són un senyor enganyós que vol robar-nos el cor, per això no podem servir alhora Déu i el diner. Quan el jove ric va anar a trobar Jesús, va rebre una resposta radical: “Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.”

Quan Jesús va ser convidat a un banquet va animar el seu hoste a convidar els pobres, invàlids, coixos i cecs i va explicar la paràbola dels Convidats al banquet. A les Benaurances va prometre el Regne de Déu als pobres i va alertar els rics perquè ja havien rebut el seu consol.

Aquesta paràbola és un advertiment als rics que no s’ocupen dels pobres. L’advertiment és seriós perquè les conseqüències de la seva negligència seran eternes. La paràbola dels Talents ens ajuda a entendre que no som propietaris, sinó administradors, dels béns que Déu ens ha donat. Allò que fem amb els nostres béns compta, i serem jutjats d’acord amb com haurem atès aquells que ho necessitaven.

Quan ens centrem massa en nosaltres mateixos o acumulem riqueses, no som capaços de veure els altres. En la paràbola de les Ovelles i les cabres, els condemnats deien: “Senyor, quan et vam veure afamat o malalt i no et vam assistir?” Ser compassius vol dir ser capaços de veure els altres i els seus sofriments i necessitats. Veure’ls i atendre’ls, és clar.

L’home ric no veu Llàtzer fins que és a l’altra vida, i aleshores ja és massa tard. Fins i tot aleshores, només es preocupa dels altres rics, els seus germans. No ha entès que Llàtzer, que com ell era un fill d’Abraham, també era el seu germà a qui havia d’atendre.

Llàtzer, o els germans pobres de Llàtzer, són encara a les nostres portes. Nosaltres no podrem clamar ignorància, com feia aquell home ric que no havia comprès ni Moisès ni els profetes: un mort va ressuscitar i va venir a trobar-nos, no tenim cap excusa. Obriu bé els ulls, doneu el que teniu als pobres i veniu a seguir Jesús ressuscitat!