Feliços els qui tenen fam de ser justos

Tant l'evangelista Mateu com l'evangelista Lluc han recollit en els seus evangelis les benaurances de Jesús. Mateu situa el sermó de Jesús a la muntanya i el seu redactat és més espiritual: “Feliços els qui tenen fam i set de ser justos”. Lluc, en canvi, situa el sermó de Jesús a la plana i el seu text és més terrenal: “Feliços els qui ara passeu fam”.

Lluc afegeix també l'advertiment que el Senyor fa als rics: “Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips…”. És un advertiment amorós, perquè Jesús ens adverteix que les riqueses ens aparten del Regne i ens acaben entristint. És quan ens desempalleguem de tots aquells tresors que ens roben el cor, quan ens fem pobres i famolencs de Déu, que ell pot saciar-nos dels bens millors, com deia Maria en el Magníficat.

Déu escull els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne.

Tenir fam i set de la justícia de Déu és viure delerosos d'estimar Déu i d'estimar els altres. Això marca el destí de les coses que posseïm: les hem de fer servir no per a nosaltres mateixos sinó per als altres. Sense esperar res a canvi, perquè del Senyor n'esperem una més gran recompensa.

Per això, la fam i la set de la justícia de Déu passen també per saciar els qui passen fam en el món: la fam dels aliments, la fam de les coses materials i també la fam de Déu.

Que el Senyor ens faci famolencs de la seva justícia i ens doni la força per dur-la a terme en les nostres vides.

  1. Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats.
    Lluc 6,21a
    Què fas tu, ara, perquè aquesta benaurança de Jesús s’acompleixi?
  2. Omple de béns els qui passen fam, i els rics se’n tornen sense res.
    Lluc 1,53
    Com has d’estar tu perquè Déu pugui saciar-te de coses bones?
  3. Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?
    Jaume 2,5
    Quina riquesa tries tu: la del món o la del Regne?
  4. Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam.
    Lluc 6,25a
    De què vas tip tu?
  5. Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat.
    Lluc 16,19-20
    Què en penses de l’ús que feia aquest home de les seves riqueses?
  6. Abraham respongué a l’home ric:
    – Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.
    Lluc 16,25
    Què podem esperar de fer un ús egoista de les coses que tenim?
  7. Jesús, en veure el jove ric entristit, digué:
    – Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
    Lluc 18,24
    Com hauria convertit el jove ric la tristesa en alegria?
  8. Quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
    Lluc 14,13-14
    Quin és el remei que el Senyor ens ofereix als qui som rics?
  9. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi, perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
    Lluc 12,33-34
    Com afecten al nostre cor i als nostres pensaments les coses que acumulem?
  10. Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
    – Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
    Lluc 19,8
    Com va canviar l’amorós advertiment de Jesús la vida del ric Zaqueu?
  11. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
    Mateu 5,6
    Quina diferència hi ha entre “tenir fam” i “tenir fam i set de ser justos”?
  12. Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.
    Salm 63,2
    De quina set ens parlava el rei David en aquest salm?
  13. Jesús digué:
    – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.
    Mateu 22,37-39
    Quines són les lleis de la justícia de Jesús?
  14. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure.”
    Mateu 25,34-35
    Tenim realment fam i set de justícia, si ens oblidem dels qui ara passen fam?