Feliços els com passius

En aquesta sèrie de les benaurances meditarem sobre la compassió i això ens conduirà a la pregària i a l'acció de gràcies.

La primera compassió ens ve de Déu, ell té la iniciativa! Déu es compadeix dels nostres pecats i també dels nostres sofriments i necessitats. Déu experimenta joia mostrant-se misericordiós amb nosaltres i tot el cel se n'alegra.

Nosaltres hem rebut la misericòrdia de Déu, la seva compassió, i per això ens hem de mostrar compassius amb els altres. Jesús és el nostre model de compassió: ell es compadeix dels pecats dels homes, de les nostres malalties, de la mort i de totes les nostres necessitats i sofriments. Ell ens ensenya que compadir-nos dels altres vol dir perdonar-los sempre i acompanyar-los i ajudar-los en allò que necessitin.

I tot això, com va afegir Pau, ho hem de fer amb alegria!

Compadint els altres, rebem la compassió del Senyor i tanquem el cicle que Ell mateix va començar prenent la iniciativa gratuïta de compadir-se de nosaltres. La darrera compassió del Senyor l'esperem en el judici. L'apòstol Jaume ens diu que el dia del judici, aquells qui hagin estat compassius, podran riure, perquè la compassió sempre triomfa!

Donem gràcies a Déu per la seva compassió, perquè ens perdona i es compadeix dels nostres sofriments, i demanem-li la seva gràcia perquè, tot imitant Jesús, també nosaltres poguem ser compassius amb els altres.

  1. Feliços els compassius, perquè seran compadits.
    Mateu 5,7
    Déu es compadeix de nosaltres perquè ens compadim dels altres, o som capaços de compadir-nos dels altres perquè Déu s’ha compadit primer de nosaltres?
  2. Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.
    Èxode 33,19
    De qui es vol compadir el Senyor?
  3. El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
    Marc 2,17
    Mereixen els pecadors la compassió de Jesús?
    I tu, la mereixes o la reps de la seva gràcia?
  4. Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!
    Efesis 2,4-5
    En què consisteix la riquesa de Déu?
  5. Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar.
    Miquees 7,18
    Com es complau Déu en la seva relació amb nosaltres?
  6. Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
    Lluc 15,7
    Com respon el cel a la compassió de Déu per un pecador?
  7. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor.
    Salm 103,8
    Com hem de respondre nosaltres a la compassió i l’amor del Senyor?
  8. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va acomplir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: “Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.”
    Mateu 8,16-17
    Es compadeix Jesús només dels nostres pecats o també de les nostres malalties?
  9. Es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era vídua. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: “No ploris.”
    Lluc 7,12-13
    Es compadeix Jesús només dels nostres pecats i de les nostres malalties, o també de la nostra mort?
  10. En veure les multituds, Jesús se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor.
    Mateu 9,36
    Jesús no només es compadeix dels nostres pecats, de les nostres malalties i de la mort; de quins altres sofriments es compadeix?
  11. Si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres.
    Mateu 6,12.14
    En tenim prou amb les nostres forces per poder perdonar els altres i rebre el perdó de Déu?
  12. Compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute. Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: “Paga’m el que em deus.”
    Mateu 18,27-28
    Com correspons tu en els altres la compassió que reps de Déu?
  13. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.
    No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.
    Lluc 6,36-37
    Com ens diu Jesús que hem de ser misericordiosos amb els altres?
  14. Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres.
    Colossencs 3,12-13
    Quins són els sentiments i les accions que Pau associa a la nostra compassió pels altres?
  15. Aneu a aprendre què vol dir allò de: “El que jo vull és compassió, i no sacrificis.”
    Mateu 9,13
    Què has après tu en aquesta sèrie sobre la compassió que vol el Senyor?
  16. En el judici, no hi haurà compassió per a aquells qui no hauran tingut compassió; però els compassius poden riure’s del judici!
    Jaume 2,13
    Què has de fer tu per poder riure el dia del judici?