Els Miracles

5 preguntes i respostes sobre els miracles

 
Mentre preparava aquest llibre els meus amics em feien preguntes sobre els miracles. I eren preguntes molt difícils de contestar! D’aquestes preguntes n’hi va haver cinc que es van repetir moltes vegades.

Llegint i estudiant per poder escriure el llibre, vaig anar recollint les respostes a aquestes preguntes que donaven el meu mestre C.S. Lewis, el seu mestre, George MacDonald i el mestre de tots els mestres que és Jesús mateix.

I bé, aquí teniu les seves respostes, espero que us siguin tan inspiradores com ho han estat per a mi.

Els miracles van ser fets reals, explicacions metafòriques o invencions?

C.S. Lewis es va fer la mateixa pregunta.

Lewis deia que els miracles o bé eren llegendes, o bé eren històries inventades o, si no eren cap de les dues coses, havien de ser fets històrics reals. També considerava que si els miracles eren mentides o llegendes, aleshores tot allò que havien proclamat els cristians en els darrers 2.000 anys era fals.

Lewis creia que els miracles van ser fets històrics, no explicacions simbòliques dels evangelistes. I això ho explicava parlant del miracle de la conversió de l’aigua en vi: quan l’evangelista Joan va escriure que Jesús va convertir l’aigua en vi en les noces de Canà, el sentit de les seves paraules era perfectament literal, significava exactament el que deia. I quin motiu podria tenir Joan per escriure de forma tan literal una cosa que no va passar?

“Els diu Jesús: ‘Ompliu d’aigua aquestes piques.’ Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: ‘Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.’ Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta.” (Joan 2,7-9)

Déu encara fa miracles avui?

Com ja us he explicat, George MacDonald deia que els miracles de Jesús eren la forma de fer en petit, molt de pressa i a la vora, allò que Jesús veia fer a Déu Pare.

Jesús els digué: “En veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.” (Joan 5,19)

Deia MacDonald que la forma que té Déu Pare de cuidar-nos és dolça, silenciosa, tendra i sense cap afany de fer-se veure, com va passar en el miracle de les noces de Canà. Els convidats van beure aquell vi tan bo sense saber ni tan sols d’on venia, sense saber que el qui els donava aquell vi era al seu costat i també a dins dels seus cors.

I així és també avui. Cada dia Déu Pare continua fent les seves obres de la mateixa manera, sense fer soroll. Continua fent créixer cada any el blat i convertint l’aigua en vi. Continua guarint aquells qui amb fe li demanen, guarint aquells per la fe dels seus amics i també guarint aquells per qui ningú no prega, ni tan sols ells mateixos. Déu Pare continua dominant les forces de la natura. I continua despertant de la mort, cada dia, aquells que s’han adormit.

Són les nostres pregàries respostes per Déu?

“Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.” (Mateu 7,7-8)

Ens diu George MacDonald que la imperfecció de la nostra fe i capacitat de comprensió fa que ens costi entendre la resposta de Déu a les nostres pregàries i que sovint ens equivoquem. Però que la resposta de Déu hi és sempre i sovint és millor a aquella que nosaltres podríem esperar, més propera al cor de la necessitat que sentim, siguem capaços nosaltres d’entendre-ho o no.

Totes les pregàries són escoltades per Déu, quin mal hi ha en què només siguin respostes en el moment adequat i de la forma adequada? Si la pregària demana per una necessitat, aquella necessitat serà resolta. Tots els que han pregat, un dia podran donar la raó a Déu i dir: “la teva resposta va més enllà de la meva pregària, així com els teus pensaments han anat més enllà dels meus pensaments i de les meves maneres de fer.”

Podem pregar perquè els nostres amics es curin?

Ens diu George MacDonald que res no hi hauria més lluny de l’esperit del cristianisme, l’expressió essencial del qual és el sacrifici del seu fundador, que una persona només fos escoltada quan pregués per ella mateixa.

En aquest sentit trobem un grup de miracles de curació on la persona és curada no per la fe de la persona malalta, sinó per la fe de la persona que demana a Jesús la curació. L’exemple més clar és la curació del criat del centurió, que ni tan sols es va sentir digne de trobar-se amb Jesús, i de qui Jesús va dir: “Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.” (Lluc 7,9)

Jesús va curar a moltes persones sense que li demanessin, com Déu Pare continua curant cada dia sense que li demanin. També els nostres amics. Les nostres pregàries influeixen en les seves decisions, sigui quin sigui el resultat, encara que no ho arribem a entendre en aquest món.

Hi ha alguna pregària que Déu sempre contesti?

Bones notícies: la resposta és sí!

“Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.” (Lluc 11:13)

Així ho explica George MacDonald: Jesús ens va fer una promesa, una única promesa, perquè ho inclou tot, una promesa que sempre es fa present: la promesa de l’Esperit Sant per aquells qui el demanen. Aquell qui té l’Esperit de Déu, que és Déu mateix, en ell, té la Vida i posseeix la cura final de totes les malalties, i té per ell mateix la resposta a totes les pregàries possibles.

Deixeu-me, doncs, acabar així abans que comenceu a llegir el llibre. Que tot i les nostres dolenteries, Déu ens enviï el seu Esperit Sant perquè també nosaltres puguem, imitant en tot a Jesús, fer la voluntat i les obres de Déu Pare.