Els Miracles

Abans de començar

 
Jesús va ensenyar els seus deixebles de maneres diferents.

Va fer servir les paraules com les fa servir un mestre quan s’explica, per això molta gent li deia “rabí”, que vol dir mestre. Els deixebles van recordar les lliçons del Sermó de la Muntanya, el Parenostre, les Benaurances… Jesús també va fer servir històries, les paràboles, perquè sabia que les persones recorden més bé les històries que les lliçons. Qui podria oblidar mai la història del fill pròdig?

Però Jesús també es va explicar amb les seves obres, sense paraules. En l’últim sopar, va rentar els peus als deixebles. El record de Jesús agenollat davant seu, el tacte de les seves mans i la frescor de l’aigua els recordaria sempre que també ells havien de rentar-se els peus els uns als altres, com havia fet el seu Mestre.

Els grans moments de la vida de Jesús donen sentit a les seves paraules i les seves obres. La transfiguració, la mort i la resurrecció van fer entendre als deixebles tot el que Jesús els havia explicat abans. El van veure radiant de llum a la transfiguració, el van veure mort, cobert de sang a la creu, i el van tornar veure, ressuscitat, esmorzant amb ells peix a la brasa a la riba del llac de Galilea. Vivint aquells temps aquells deixebles esporuguits es van convertir en els missatgers de l’evangeli que van fer néixer l’Església.

Aquest llibre parla de les accions més extraordinàries de la vida de Jesús: els miracles. Descobrireu que els miracles de Jesús van més enllà del fet en si, són una altra manera que Jesús va fer servir per parlar-nos de Déu Pare. Amb cada miracle, Jesús ensenyava en petit, de la vora i en un instant, el que Déu Pare fa constantment per nosaltres.

En convertir l’aigua en vi, Jesús feia com Déu Pare, que cada any a través del cicle de la natura, converteix l’aigua de la pluja en el vi de la vinya. Quan guaria els malalts, ens mostrava com Déu Pare guareix cada dia tantes malalties. Quan apaivagava les tempestes, ens recordava que Déu apaivaga la natura cada dia. I quan despertava persones de la mort, volia consolar-nos ensenyant-nos com Déu Pare desperta cadascun dels seus fills de la mort i el retorna als braços de la seva mare, del seu pare, dels seves germanes i germans.

Aquesta forma de veure els miracles me la va explicar, a través dels seus llibres, un escriptor escocès del segle XIX que segurament no coneixeu. Es deia George MacDonald. Potser no l’heu sentit anomenar mai, però sí que coneixeu molt bé quatre dels seus deixebles i les seves obres. Deixeu-me que us sorprengui!

El primer deixeble es deia Lewis Carrol. Aconsellat per George MacDonald va escriure “Alícia en el país de les meravelles”. El segon deixeble es deia J. R. R. Tolkien i, inspirant-se en les novel·les de George MacDonald, va escriure “El Senyor dels Anells.” El tercer deixeble es deia C.S. Lewis; va escriure les Cròniques de Nàrnia i també un llibre sobre els miracles per fer conèixer a tothom les idees de George MacDonald. I el quart deixeble, el pitjor de tots, sóc jo, que com va fer C.S. Lewis en el seu temps us faig arribar a vosaltres, nois i noies, pares i mares i mestres, les il·luminacions de George MacDonald sobre els miracles de Jesús.

Gràcies, George MacDonald, per obrir-nos els ulls a la riquesa dels miracles de Jesús.

Gràcies, Senyor Jesús, per ensenyar-nos amb paraules, històries, obres i miracles.

I gràcies, Pare, pels miracles que feu cada dia, ara i en la hora de la nostra mort.

Toni Matas
Si voleu comentar-me alguna cosa, aquí teniu el meu correu: tonimatas@bcnmultimedia.com
Prometo contestar!